Avui toca parlar sobre el projecte educat 2.0, ja que és una barbaritat pensar en un projecte de tal mesura en els temps que actualment estem vivim. Aquest projecte té com a finalitat facilitar a l’alumnat l’accés a dispositius digitals quan el context d’aprenentatge ho requereix. Fins i tot afirma, que amb el ús de les TAC hi haurà èxit escolar. Ho volen fer a través de canvis en les aules, amb pissarres digitals, o que tothom disposi d’ordinador portàtil, o netbook, o una Tablet...En definitiva d’un dispositiu digital amb la capacitat d’utilitzar els màxims programes per poder seguir els estudis a l’aula.
Per tal de poder portar això a terme, el projecte educat té en compte a les famílies i els proposa una beca. I per aquells que s’ho puguin permetre han de augmentar les seves quotes o fer una despesa directa per tal de poder aconseguir el dispositiu digital.
Proposa que el sistema operatiu tingui l’ idioma en català i els programes bàsics ( Word, power etc). També proposa una manera de fer-ho servir (de manera individual o de manera grupal).També exposa els que els professor hauran de fer una formació per tal de poder saber tot respecte les tac. Etc.
Bonic, molt bonic! Ara pensem en la realitat que vivim. Com pot ser que els encarregats de pensar en el nostre futur respecte a l’educació, un dels seus principals objectius és fer l’actualització de les TAC. Com pot ser que pensi, ni tan sols per un moment, en fer pagar més diners a les famílies (sobretot perquè estem amb cinc milions de persones en atur, les quals dubto que si ja els costa arriba a mes ara afegim-les diners per als dispositius digitals). Com pot ser que pensin en l’ús de les TAC com a forma d’èxit escolar (sobretot perquè som un dels primers països de la UE que tenim la taxa més alta en fracàs escolar). I en comptes de pensar com motivar, en estratègies, en metodologies, en que el context de les assignatures que s’aprenen estan descontextualitzades, pensen en d’utilització de les TAC.
Em sembla vergonyós tenir uns representants de l’educació que el seu objectiu com a projecte 2012-2013 sigui aquest. Per començar vull dir que em sembla un projecte incrèdul, amb unes expectatives irreals, somiador, inviable, utòpic, idealista, fictici...Que no contempla ni la formació del docent, que no contempla els efecte negatius (com pot ser el temps amb els ordinadors, la majoria de vegades es queden penjant, o necessiten recarrega, etc), y sobretot que té la idea de fer un us de les TAC, tan antic com el d’abans. Jo no sé que veuen d’èxits una pissarra digital a una aula, si desprès continuen fent les mateixes metodologies d’aprenentatges, els mateixos jocs, tot igual. Què té això d’èxits?
Amb això no vull dir que no cregui en les TAC, però tal i com està plantejat en aquest projecte no. Sí que sé que un bon ús de TAC proporciona major aprenentatge, major obertura de ment, provoca major diversitats de coneixement i per tant major reflexió...També haig de dir, que pensar en aquella gent que no disposa de recursos doncs, els beneficia, i trenca barreres, però tot i així implantar-ho com a projecte no estic a favor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario